Cimera dels primats de les Esglésies Ortodoxes de l'Orient Mitjà

Missatge de la cimera del primats de les Esglésies Ortodoxes d’Orient Mitjà :

En declarem solidaris amb tots els que sofreixen discriminació, violència i persecució.

Els primats de les Esglésies Ortodoxes dels primers temps cristians, situats en territoris canònics de l’Orient Mitjà, han clos la cimera que ha tingut lloc al Fanar, seu del patriarcat ecumènic, a Istanbul ( l’antiga Constantinoble), durant els dies 1 al 3 de setembre d’enguany, amb un missatge de veritat i esperança. A l’ordre del dia de les sessions s’hi trobava la crisi política i social que sacseja, d’uns mesos ençà, no poques contrades de la regió amb els perills que comporta per a la vida de les comunitats cristianes, molt debilitades a causa de la creixença dels sentiments identitaris de forta càrrega violent. El missatge expressa la preocupació de les Esglésies Ortodoxes davant la situació a l’Orient Mitjà. Reclama dels responsables religiosos i polítics de al regió, com també de tot el món, respecte per a les llibertats i drets dels pobles i de les persones com, així mateix, per al medi ambient.

Els primats dels antics Patriarcats Ortodoxos, i de la venerable Església Autocéfala de Xipre a la plenitud de les seves Esglésies i a tots els home de bona voluntat!.

Estimats germans i germanes en Crist, alegreu-vos sempre en el Senyor!

Sempre donem gràcies a Déu per tos vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist ( 1 Te 1, 2-3).

Invitats per la paraula de l’apòstol Pau, segons la qual “quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots el altres s’alegren amb ell”( 1 Co 12, 26), ens hem reunit a la seu històrica del patriarcat ecumènic, convocats i presidits per primer en rang i honor entre nosaltres, per tal de viure i manifestar l’amor de Crist que ens empeny ( 2 Co 5, 14) tostemps i més particularment en temps de prova i sofriment.

Les arrels cristianes de l’Orient Mitjà

Nosaltres, a qui ha estat confiada la responsabilitat de direcció i d’acció pastoral de les Esglésies històricament més antigues, fundades pel apòstols de Crist i reconegudes autocèfales pels concilis ecumènics de l’Església una i indivisa, ens hem reunit aquí a fi de reprendre l’antic costum d’aquests retrobaments i tenir un canvi d’opinions, en l’amor i el mutu sosteniment, a la vista dels recents esdeveniments sobrevinguts en territoris de les zones geogràfiques on ha plagut a la Providència divina de fer créixer les nostres Esglésies d’ençà dels temps més allunyats.

L’Església de Crist, com a realitat històrica, nasqué, per voler de la divina Providència, en la regió anomenada Orient Mitjà. El seu fundador i el seu fonament, nostre Senyor .Jesucrist, va néixer en la carn a Betlem de Jude (Mt 2, 1). És en aquesta terra que ha escollit es seus dotze deixebles i apòstols tot donant-los d’entrada el manament de predicar els Seu Evangeli en aquesta regió (Mt 10, 6) on ell, després, ha sofert i ha ressuscitat i on s’ha establert la primera Església, la de Jerusalem, des d’on els seus apòstols han portat el seu ensenyament” a tots els pobles” (Mt 28, 19). És en aquesta regió que els primers grans centres cristians – les Esglésies d’Alexandria, d’Antioquía, de Jerusalem i de Xipre – han estat fundades, han prosperat i, en el seu conjunt , s’ha constituït l’Església una i indivisa.

El futur dels cristians d’Orient amenaçat

És en aquestes terres que l’Església de Crist, i més en particular la Santa Església Ortodoxa, té les seves arrels més profundes. Aquestes regions han estat santificades per la sang dels màrtirs, que han mort per la defensa de la fe Ortodoxa, i per les llàgrimes dels Sants i venerables Pares que s’hi han significat per la seva ascesi. Ningú no té el dret moral d’ignorar aquesta realitat; el poders d’aquest món, quisvulla que siguin, han de tenir-la present respectuosament. Els cristians de les Esglésies Ortodoxes de l’Orient Mitjà viuen en aquesta regió de fa segles; cap “neteja ètnica” no els en pot treure o entorpir la seva lliure existència o activitat sense trepitjar els drets humans més elementals.

De conformitat amb el principi bíblic segons el qual “ és del Senyor la terra i tot el que s’`hi mou” (Sl 24, 1), l’Església Ortodoxa mai no a impedit les persones d’altres conviccions religioses de coexistir pacíficament amb ella en aquesta regió. Fins i tot quan la terra on ella vivia de segles ençà ha estat conquerida militarment per altres religions, l’Església Ortodoxa ha trobat el mitjans per adaptar-se i coexistir de manera pacífica amb el fidels d’aquestes religions. La intolerància religiosa no ha estat mai una característica de l'Ortodòxia.

Malauradament en aquest temps nostre la por de l’altre, de qui és diferent, creix i s’intensifica. Els cristians, mot particularment els qui viuen en aquests territoris de l’Orient Mitjà corren el perill de ser víctimes d’aquesta situació. En molts casos, els cristians són tinguts com a ciutadans de “segona categoria”. En d’altes, els seus llocs de culte, entre els quals hi ha monuments històrics i culturals importants, són profanats i fins i tot destruïts. Se’ls imposen restriccions tant pel que concerneix a les celebracions litúrgiques com la formació pastoral del clergat. Afegim a això actes de violència periòdics contra les comunitats cristianes amb l’assassinat d’alguns dels seus membres per fanàtics procedents de els files de cercles religiosos extremistes. Ben entès, com és de suposar, que, els cristians sigui on sigui que es trobin, tenen l’obligació de respectar els llocs de culte de les altres comunitats confessionals.

Intensificar el diàleg de la reconciliació

Nosaltres, Cristians Ortodoxes, creiem en l’Escriptura que diu que “l’amor, quan és complet, treu fora la por”( 1 Jn 4, 18). No tenim por dels altres sigui quina sigui la fe que professen. Els donem la nostra benvinguda com a germans i esperem d’ells la mateixa actitud. Simultàniament, sens parar, exigirem la protecció a la qual tenim dret de part dels estat on vivim. És aquí, n’estem convençuts, on hi ha la solució als problemes que tan sofreix l’Orient Mitjà, com, d’altra banda, la resta del món.

És per això, que ens cal intensificar el diàleg de la reconciliació tant a nivell intercristià com interreligiós. El Patriarcat ecumènica porta a terme de molts anys ençà en aquest sentit un diàleg interreligiós amb altres tradicions monoteistes en aplicació de la 3ª consulta panortodoxa preconciliar ( 1986). Manifestem al respecte la nostra aprovació i en nostre suport a aquesta iniciativa, molt particularment en aquests temps difícils, quan la violència sacseja la regió on precisament ressonà per primera vegada el precepte de l’amor i el missatge de la Pau.

Comprenem el desig dels pobles que demanen la llibertat política i la defensa dels drets de l’home

Ens adrecem als dirigents polítics i religiosos de l’Orient Mitjà i de tot el món per tal que es creïn els principis i les condicions per a la coexistència pacífica entre els creients de diferents tradicions religioses. Al mateix temps, ens declarem solidaris amb els qui pateixen discriminació, violència o persecució. Ens unim amb sentiments de compassió als sofriments del germans sotmesos als embats de la violència, als sofriments de les víctimes innocents colpides per conflictes armats, als sofriments de multituds d’homes i dones obligats a abandonar la pròpia llar i emprendre el camí amarg de l’exili. Comprenem el desig dels pobles que demanen la llibertat política i la defensa dels drets de l’home i adrecem una crida als governs a aportar sens retard seguretat i garanties absolutes a fi que aquests drets siguin respectats.

L’Església no interfereix en afers polítics, dóna “al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu” ( Mt 22, 21). La política, com a mitjà per resoldre el problemes dels sers humans, forma part d’una esfera que no és la de l’Església. Però l’Església no pot ser indiferent davant per davant dels problemes i dels principis fonamentals, antropològics i sociològics que s’apliquen per regular-los, sobretot quan aquests problemes amenacen o posen en perill la dignitat i la llibertat de les persones humanes com a “imatges de Déu”(Gn 1, 26) o com a creació qualificada “molt bona” per Déu mateix (Gn 1, 31).

Adoptar una “Carta ecològica de la Mediterrània”

L’últim punt que volem evocar concerneix la protecció del medi natural, la importància del qual o no és prou valorada o és considerada, sota la pressió dels problemes polítics, socials i econòmics actuals de la regió de l’Orient Mitjà, com secundària; una percepció falsa i perillosa.

La destrucció del medi natural reduiria a no-res tots els èxits econòmics i socials assolits gràcies a canvis polítics a propòsit dels quals avui se sua sang en combats mots durs. És per això que hem decidit d’acceptar la proposta feta pel Patriarca ecumènic, de preparar i celebrar en un futur pròxim, una trobada de responsables religiosos de la regió pr posar a punt i adoptar una variant ecològica d la “Carta de la Mediterrània”. Així l’Església Ortodoxa complirà no solament amb el deure que té pel que concerneix el món creat per Déu, sinó que també aportarà la seva contribució a la coexistència pacífica i la col·laboració de les religions en aquesta regió avui punyida pels conflictes.

Estimats germans i fills en el Senyor!

“ fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut privada; la virtut privada, esperança. I l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor”( Rm 5, 3-5).

El nostre esperit i el nostre cor són avui amb el qui sofreixen

El nostre esperit i el nostre cor són avui amb el qui sofreixen feixugament en els territoris de les nostres Esglésies, amb els privats de llibertat i dels drets religiosos a tot el món i en particular a l’Orient Mitjà. Nosaltres, responsables religiosos, sigui quina sigui la nostra pertinença confessional, tenim el deure d’afavorir amb totes les nostres forces la convivència pacífica de les comunitat religioses de l’Orient Mitjà. Una regió que pot i ha de ser zona de pau i amistat entre tots els pobles.

Amb aquesta crida a tots els homes de bona voluntat, des d’aquest centre de l’Ortodòxia, us abracem i us beneïm tot amb amor.

* * * * * *

Pastoral de Navidad del Obispo

INVITACIÓN A LA VIDA ETERNA

“Natividad del Señor”

Año tras año, los cristianos conmemoramos y concelebramos el más “inefable acontecimiento acaecido en la Humanidad”; pues sabido es, la “venida del Mesías, El Salvador del Mundo entero”.

Y ocurre que en el Seno de la “Una Santa Iglesia Católica y Apostólica”, la Iglesia de Cristo Jesús, se verifican ininterrumpidamente, las manifestaciones de la Gracia del Señor, en los Divinos Misterios de la Redención del Hombre Nuevo”, por la regeneración de Cristo Jesús, en la confesión de los pecados, la obtención del perdón, y la regeneración del alma, por el Espíritu Santo, vivificador. Este acontecimiento del Nacimiento de Jesús, en la Humanidad, esta buena Noticia para la Salvación de los Hombres, se nos suscita en los cristianos una “fuerza nueva”, la cual constituye nuestra alegría inmensa y nuestro gozo, en la fidelidad a Cristo, nuestra única confianza, nuestro verdadero consuelo, nuestro verdadero contento, nuestra verdadera Paz y Esperanza. por ello, los cristianos concelebramos, participando en los Divinos Misterio, como fuerzas emanantes de la Eucaristía del Señor, por el Santo Sacrificio del Cristo, y nuestra verdadera participación en Él. Por lo cual Renovamos continuamente los Divinos Misterios, en donde el Hombre Nuevo, nacido de lo alto, se dirige al Camino de la Perfección, hacia la Vida Eterna, el verdadero Reinado del Amor, el Reino de los Cielos, donde se goza uno, alabando siempre a Dios Todopoderoso, en su amor y recibiendo su amor, eternamente en la Paz del Señor, con todos sus Santos, entonando el Himno de los Serafines, Santo, Santo, Santo….

No tiene otro objeto nuestra Fe, nuestra Esperanza, y nuestra Caridad, que la Meta Propuesta, la de alcanzar al Gloria Bendita; por todo ello nos alegramos, pero nuestra conciencia de Cristianos, “verdaderos”, nos obliga a cumplir las promesas que hemos contraído en el Bautismo, en la Confirmación, en todo nuestro Haber de cristianos, la de dar el testimonio en la humanidad de la “VERDAD QUE HACE LIBRE AL HOMBRE”, en fin, el verdadero objetivo de nuestra misión de cristianos en el primer Mandamiento de Dios, realizando nuestras buena obras en la Caridad del Señor.

Esta es la verdadera Fe “en la verdadera razón de Fe”, de sentirnos alegres, gozosos y contentos. Porque gracias al Buen Dios, los Hombres podemos colmar nuestra Esperanza de Vida Eterna; pues el Señor Dios Todopoderoso, Creador de toda cosa, viendo el orgullo de hombre, su pereza, su vanidad, se apiadó del hombre y vino gustoso por su bondad a salvar i dar vida al género Humano, encarnó de la Santa, Gloriosa, Purísima y Amantísima Virgen María, Madre de Nuestro Señor Jesucristo, sin dejar la dignidad divina se Hizo Hombre y fue crucificado por nosotros, ascendió a los cielos y se sentó a la derecha de Dios Padre, para venir a juzgar a loa vivos y a los muertos; Él , el Cristo, nuestro Dios, el que es una de las personas de la Santísima trinidad y es adorado y glorificado por su Padre en su Espíritu Santo, por los siglos de los siglos.

Así venos, que esta Solemnidad de alegría de nuestra fiesta, no es una fiesta social, en el sentido del mundo; sino la Fiesta de la VERDAD, Cristiana, el Mensaje del Cristo, por lo cual lo festejamos y queremos dar testimonio al mundo entero. Recordamos también en este día jubiloso, que esta fue la razón de que en la antigüedad hubiera tantos y tantos mártires cristianos, que habiendo sido fieles a la Señor, daban testimonio con la Vida física, anhelando la Eterna.

También recordamos en nuestro júbilo, teniendo bien presente, que un día vendrá, que todas las naciones adoren al Señor Todopoderoso, por todo ello nos congratulamos en la Navidad, y Verbo, que se Hizo Carne y habitó entre nosotros, pronunciamos el Sí , de la Santísima Virgen María, para que también nosotros diciendo “Sí” , sigamos a su divino Hijo, como discípulos suyos.

Por estas razones tenemos Júbilo en el ciclo de la Navidad y perseveramos en la Divina Liturgia. Para lograr nuestra transformación y nuestra regeneración del Alma, por el Espíritu Santo, sirviendo a Dios, y ayudando a nuestros Hermanos para que también le conozcan, se arrepientan, se conviertan y se santifique.

Así que veo como en esta Santa Paciencia de Dios para con los hombre, sus amantes; cómo una y otra vez se nos repite en Ciclo generoso de los tiempos litúrgicos, para que también un día u otro los Cristianos tomemos verdadera conciencia, del sufrimiento del Cristo en su Divina Pasión, y también aceptemos la Cruz redentora.

El Gozo pues, y la alegría de esta Navidad, tiene tres tiempos en Uno sólo, como bien sabemos, la preparación , el Advenimiento, en nuestra esperanza, la Natividad, el Nacimiento en nuestro júbilo, en nuestro deseo del Sí, y como no , en la procesión de regeneración por la Gracia del Espíritu Santo , nuestro quehacer, pues hoy más que nunca, no podemos olvidar como se halla el mundo, tan en contradicción, tan en luchas, tan en penumbra, tan en dolor, y como las juventudes, muchos hay, que están ausentes del Testimonio de la Verdad, debido a la carencia de buenos ejemplos de Testificación.

Hay también pues en el gozo y en la alegría del Redentor, pena por ver la poca colaboración con Dios, de sus allegados, los cristianos. Es pues una realidad que no debemos olvidar, hemos de volver a la “SIMIENTE VIVA” de los Padres Apostólicos, de nuestra Cristiandad. Hemos de Comprometernos, y en ello, hay Gozo, hay verdadera Alegría, es el verdadero quehacer.

De esta manera, en el Gozo y la Alegría de júbilo, vemos la Verdadera “ GRANDEZA DEL HOMBRE”, por la Gracia de Dios, y bueno será que hagamos voluntariamente una “Reconfirmación”, a esta Grandeza, para darnos cuenta de lo que Festejamos, de nuestro estado Consciente del Acaecimiento, del Verbo Divino, y en esto, ver si las promesas que hicimos en el Bautismo, y en la Confirmación, de “RENUNCIAR A SATANAS A SUS POMPAS Y A SUS OBRAS”, lo procuramos, lo evitamos….

Nos damos cuenta, de LA VERDAD, Festejamos Solemnemente el gran día, este NACIMIENTO DE UNIGÉNITO y esta es nuestra alegría, pero a sabiendas que en el seguimiento del Cristo, en la guarda de sus divinos Mandatos, en al “FE, ESPERANZA Y CARIDAD”.

Y para que nuestra alegría sea completa, recordemos que somos Templo del Dios Vivo, en esta SAGRADA FAMILIA, Jesús, María y José, siendo en este ámbito nuestro Amor y nuestra Perseverancia.

No teniendo otro objeto nuestra alegría cristiana, perseveremos en la oración, festejando en los Divinos Misterios, seamos verdaderamente Creativos en el Señor, desaparezca el temor infundado, seamos fuertes en la Roca del Dios Vivo, adoremos Verdaderamente al Hijo de Dios Vivo, postrándonos a sus pies, al igual que los Reyes Magos, y ofrezcámosle verdaderamente el Oro, el Incienso y la mirra, ofreciéndole y rindiéndole lo mejor de nuestra persona.

¡BENDITO SEA EL SEÑOR POR SIEMPRE!

Mns. Alfonso, Obispo de la Iglesia Ortodoxa Antioquena de España.

Pastoral Navidad Mgr. Greoire

A todo el clero y a todos los fieles de la Iglesia ortodoxa de las Galias y demás Iglesias ortodoxas :

Hijas e hijos bien amados, estamos en la vigilia de celebrar el nacimiento de Nuestro Salvador Jesucristo.

En esta fiesta no conmemoramos un simple aniversario, ni tampoco un acontecimiento más de la historia...

Celebramos, ante todo, la encarnación de Dios "en un hombre" según los términos de San Atanasio de Alejandría.

Esta Encarnación ha estado siempre una dificultad para la inteligencia humana.

Desde los primeros siglos del cristianismo, una multitud de pensadores con sus doctrinas se ingeniaron el modo de negar la realidad de esta encarnación, y en nuestros días todavía son numerosos aquellos que – incluso entre los cristianos- no creen que Jesús , el hijo de Dios, sea una persona de la Santísima Trinidad.

En el mejor de los casos , se busca explicaciones más o menos complicadas, o se llega a teorías más complicadas todavía.

Por tanto, el primer combate espiritual que nosotros debemos mantener es justamente el aceptar en profundidad este misterio insondable: ¡Dios se ha hecho hombre !

Digo “combate” puesto que nuestra inteligencia se rebela y obstaculiza naturalmente esta afirmación fundamental.

Este combate corresponde a la lucha histórica que la Iglesia debió mantener para establecer definitivamente el dogma de las dos naturalezas de Cristo, Verdadero Dios y Verdadero Hombre.

La Encarnación del Verbo en un hombre es el pilar fundamental de la superación de los dualismos, es decir de los conflictos, de las separaciones, en nosotros mismos y con los otros, que impiden a nuestra alma, nuestro cuerpo y nuestro espíritu de unirse en una perfecta armonía y de encontrar así la semejanza divina.

Celebremos pues, en el nuevo nacido en Belén, aquel que siendo Hombre y siendo Dios, abre para nosotros el camino de la Deificación.

Una Feliz y santa Navidad a todos.

Mgr Gregoire +

Por la misericordia de Dios, obispo de Arles y de la Iglesia Ortodoxa de las Galias.

Navidad Ortodoxa 2011

+ + + Navidad Ortodoxa + + +

Queridos Hermanos en Xto:

Con motivo de las próximas fiestas Cristianas de Navidad, os comunicamos los cultos solemnes que como todos los años celebraremos en nuestra Iglesia Ortodoxa. Os invitamos también a participar de la gracia que recibimos en estas celebraciones litúrgicas del misterio de la encarnación de Nuestro Señor Jesucristo.

Los cultos son los siguientes:

Diciembre

Domingo 25,

Santísima Encarnación de Nuestro Señor. Solemne Divina Liturgia de Navidad a las 12 horas. Ofrenda de la Navidad y Contemplación del Santo Icono de la Natividad.

Lunes 26,

Solemne celebración de San Esteban Protodiácono y Protomartir, a las 12 horas. Veneración de los Santos Iconos.

Miércoles 28,

Liturgia In Memoria Diaconisa Raquel y prokinesis de los Santos Iconos, a las 12 horas. Martirio de los Santos Inocentes.

Enero

Domingo 1,

Solemne liturgia de Natividad y prokinesis de los Santos Iconos, a las 12 horas.

Viernes 6,

Santa Epifanía de Nuestro Señor Jesús, Natividad Ortodoxa, Divina Liturgi a las 12 horas. Adoración de los Reyes Magos y Contemplación del Icono del Bautismo de Cristo.

Domingo 8,

Divina Liturgia a las 12 horas. Plegarias por la Unidad de los Cristianos.

Con la esperanza de abrazaros fraternalmente,

Recibid el Santo Ósculo de Paz.

Presbítero-Rector, de la comunidad

Ortodoxa de Antioquía.

Servicios y Sacramentos

Nuestra Iglesia ofrece los sevicios de Bendiciones de domicilios y locales de trabajo, e impate todos los Sacramentos cristianos y exorcismos. También se asiste a los enfermos en el Domicilio ungiendo con el óleo de sanación.
Para solicitar cualquiera de ellos contactar con el párroco rector en la Iglesia o a través de la Web i el correo electrónico.

Todo servicio es gratuito, como lo son los Dones que Dios Padre da a su Iglesia.

Vivencias de la Comunidad

Castellano

Nuestra Querida Diaconisa

Recordando a la Diaconisa Raquel

Hija de Familia humilde de clase trabajadora. Fiel esposa de su marido con quien siempre buscaban avenirse en todos los quehaceres de la vida. Madre de 5 hijos y sacrificada al cuidado de un hijo disminuido. Compañera fiel de nuestro Obispo en la Iglesia doméstica y en la Comunidad Ortodoxa. Columna de la fundación de nuestra comunidad en la vocación de Diaconisa que ejercía incluso cuando Monseñor traspasó al reino de Dios. Su esperanza la manifestaba con la frase : “ El Señor Proveerá”. Y otra frase que hizo habitual durante su enfermedad de Alzheimer : “ Bien, Gracias a Dios”.

Su nombre la predestinó como sirvienta de Dios, ya que Raquel, en Hebreo, significa “oveja de Dios”. Virtudes celestiales fueron su mansuetud, concordia, su búsqueda de la paz entre familiares y conocidos, su impulso al esfuerzo en el camino de la vida sin desanimarse por los obstáculos. Su confianza siempre en la ayuda del Señor. Su perseverancia en las oraciones y la participación en el culto Divino.

Madre y Apóstol de la fe en Jesucristo Nuestro Señor. Cargó con su debilidad humana hasta los últimos momentos de su enfermedad. Ya hospitalizada, imitó los sufrimientos de Cristo hasta la muerte al mundo que la hizo nacer a la vida en la misericordia del Señor.

Recuerdo vivo aquí en su comunidad Ortodoxa y presencia viva en la comunión de los Santos que cantan alabando a Dios Nuestro Señor, ahora unida a la Santísima Trinidad que guarda su alma para la resurrección y la vida Eterna.

Català

Record de la Diaconessa Raquel

Filla de familia humil de treballadors. Fidel esposa del seu marit amb el qual sempre buscava avinença en tots els afers que la vida els feia passar. Mare de 5 fills i sacrificada a la cura d’un fill disminuït. Companya fidel del nostre Bisbe en l’Església domèstica i la nostra Comunitat Ortodoxa. Columna de la fundació de la comunitat en la vocació de Diaconessa que exercia inclús quan Monsenyor va traspassar al regne de Déu. La seva esperança la manifestava amb la frase : “ El Senyor proveirà”. I una altre que havia fet habitual durant la seva malaltia d’Alzheimer : “ Bé , Gràcies a Déu”.

El seu nom la va predestinar com a serventa de Déu, ja que Raquel , en Hebreu, significa “ovella de Déu”. Virtuts celestials van ser la seva mansuetud, concòrdia, búsqueda de la pau entre familiars i coneguts, i el seu impuls a l’esforç en el camí de la vida sense amoïnarse pels entrebancs. La confiança sempre en l’ajut del Senyor. Va perseverar en les oracions i la participació en el culte Diví.

Mare i Apòstol de la fe en Jesucrist Nostre Senyor. Va carregar la seva feblesa humana fins als últims moments de la malaltia. Ja hospitalitzada, va imitar els patiments de Crist fins a la mort al món que la va fer néixer a la vida en la misericòrdia del Senyor. Record viu aquí en la seva comunitat Ortodoxa i presència viva en la comunió dels Sants que canten lloant a Déu nostre Senyor, ara unida a la Santíssima Trinitat que guarda la seva ànima per la resurrecció i la vida Eterna.

Pregueu per la seva ànima +