jueves, 13 de octubre de 2011

Vivencias de la Comunidad


Castellano

Nuestra Querida Diaconisa

Recordando a la Diaconisa Raquel

Hija de Familia humilde de clase trabajadora. Fiel esposa de su marido con quien siempre buscaban avenirse en todos los quehaceres de la vida. Madre de 5 hijos y sacrificada al cuidado de un hijo disminuido. Compañera fiel de nuestro Obispo en la Iglesia doméstica y en la Comunidad Ortodoxa. Columna de la fundación de nuestra comunidad en la vocación de Diaconisa que ejercía incluso cuando Monseñor traspasó al reino de Dios. Su esperanza la manifestaba con la frase : “ El Señor Proveerá”. Y otra frase que hizo habitual durante su enfermedad de Alzheimer : “ Bien, Gracias a Dios”.

Su nombre la predestinó como sirvienta de Dios, ya que Raquel, en Hebreo, significa “oveja de Dios”. Virtudes celestiales fueron su mansuetud, concordia, su búsqueda de la paz entre familiares y conocidos, su impulso al esfuerzo en el camino de la vida sin desanimarse por los obstáculos. Su confianza siempre en la ayuda del Señor. Su perseverancia en las oraciones y la participación en el culto Divino.

Madre y Apóstol de la fe en Jesucristo Nuestro Señor. Cargó con su debilidad humana hasta los últimos momentos de su enfermedad. Ya hospitalizada, imitó los sufrimientos de Cristo hasta la muerte al mundo que la hizo nacer a la vida en la misericordia del Señor.

Recuerdo vivo aquí en su comunidad Ortodoxa y presencia viva en la comunión de los Santos que cantan alabando a Dios Nuestro Señor, ahora unida a la Santísima Trinidad que guarda su alma para la resurrección y la vida Eterna.


Català

Record de la Diaconessa Raquel

Filla de familia humil de treballadors. Fidel esposa del seu marit amb el qual sempre buscava avinença en tots els afers que la vida els feia passar. Mare de 5 fills i sacrificada a la cura d’un fill disminuït. Companya fidel del nostre Bisbe en l’Església domèstica i la nostra Comunitat Ortodoxa. Columna de la fundació de la comunitat en la vocació de Diaconessa que exercia inclús quan Monsenyor va traspassar al regne de Déu. La seva esperança la manifestava amb la frase : “ El Senyor proveirà”. I una altre que havia fet habitual durant la seva malaltia d’Alzheimer : “ Bé , Gràcies a Déu”.

El seu nom la va predestinar com a serventa de Déu, ja que Raquel , en Hebreu, significa “ovella de Déu”. Virtuts celestials van ser la seva mansuetud, concòrdia, búsqueda de la pau entre familiars i coneguts, i el seu impuls a l’esforç en el camí de la vida sense amoïnarse pels entrebancs. La confiança sempre en l’ajut del Senyor. Va perseverar en les oracions i la participació en el culte Diví.

Mare i Apòstol de la fe en Jesucrist Nostre Senyor. Va carregar la seva feblesa humana fins als últims moments de la malaltia. Ja hospitalitzada, va imitar els patiments de Crist fins a la mort al món que la va fer néixer a la vida en la misericòrdia del Senyor. Record viu aquí en la seva comunitat Ortodoxa i presència viva en la comunió dels Sants que canten lloant a Déu nostre Senyor, ara unida a la Santíssima Trinitat que guarda la seva ànima per la resurrecció i la vida Eterna.

Pregueu per la seva ànima +