jueves, 26 de enero de 2012

Ecuentro Ecuménico de la Semana de la Oración por la Unidad de los Cristianos



El Passado 20 de Enero como todos los años celbramos la semana de la unidad , las Iglesias Hermanas del Barrio del Clot. Este año tocaba la acogida en la Capilla Evangélica de Bethlem.
La Homilia estuvo a cargo del P. Alfonso de la Iglesia Ortodoxa. La oración i el acto preparado con la participación de las tres comunidades que lo realizan. A continuación se muestra la Homilia del acto ecuménico de Hermandad Cristiana.


Trobada Ecumènica de la Setmana de la Unitat dels Cristians Local del barri del Clot.

Pregària per la unitat dels Cristians 20 Gener 2.012

Lectures :

- Is 53, 3-11

-Sl 22, 12-24

- 1 Pe 2, 21-25

- Lc 25, 25-27

Homilia – Comentari de l’Evangeli i lectures, Església Ortodoxa de Barcelona :

Isaïes, profetitza l’home de dolors. Els que esdevindrà en el futur que ell ja veu. El que ha esdevingut amb l’Encarnació de Jesucrist. El que s’ha manifestat en el patiment de la Creu. El qui ha vençut en ella. El profeta descriu el seu aspecte contrari a la bellesa, adolorit i menyspreat pel homes. La profecia ens aclareix la veritat. La gran paradoxa entre el pensament dels homes i el de Déu. Els homes pensem que era un home castigat per Déu, abandonat, el menyspreaven. Però son els nostres dolors els qui porta damunt seu. Malferit pels nostres pecats, per les infidelitats del poble. El tenim per condemnat i mort, però ell ofereix la vida en sacrifici per expiar les nostres culpes. Ens diu que ha sofert la seva ànima. No tan sols el cos, sinó també la seva integritat humana, home veritable en cos i ànima. I del seu sacrifici farà justos els qui creuen en la profecia. Per poder ser descendència de Déu. Per acomplir el designi del Senyor. Perquè la profecia es complís amb la voluntat de Salvació del Pare. Bé ja s’ha complert i ha deixat el seu exemple.

Els Salm 22, ens ha mostrat qui i com és el Servent sofrent de Déu. Hem sentit com es veu abandonat i com es mostra el seu dolor Humà total. Un cos desfet, esgarrinxat, esgavellat i destrossat amb salvatgia. Tot tal com deia la profecia d’Isaïes. Però ell mateix anuncia l’Ajut que rep de Déu, diu: M’has escoltat! , llavors ens anuncia aquest home de dolors, el Nom als germans de Crist. És a dir el sentit pel qual ha patit tant, El Crist ens mostra el Pare que ens salva perquè ens fa fills de Déu. Llavors el Crist ens fa entrar en una joia de lloança al Senyor. Aquesta lloança que hem de manifestar avui com a germans en la nostra trobada. En la reunió del poble com diu el salm. Amb ell tots som germans en Crist. Tots compartim la seva sofrença i així som lliurats per Déu. No ens fixem ja en el dolor, aquest ja no importa. El que importa és l’Amor de Déu que ens fa suportar i vèncer el dolor. Així ho van entendre tants màrtirs Cristians.

La Carta del Apòstol Pere que hem llegit, ens manifesta l’exemple a seguir de Crist. Mirem d’esbrinar que vol dir seguir les seves petjades? Jesús no pateix sense sentit, sinó que és per Amor que pateix. Per Amor, no es torna contra els que l’insulten, el maltracten, el turmenten, i el fan morir a la Creu. Ell confia la seva causa no en els homes ni en la nostra Justícia, sinó en la del Pare. La seva causa és l’Amor de Déu. I l’Amor sempre és Victoriós. L’Apòstol ens exhorta a imitar aquesta força divina, a ser de la descendència del Crist. Quan patim, estimem, quan sofrim, l’Amor es manifesta. Com el fill de Déu que porta els nostres pecats al patíbul i ens guareix i ens pastura en un sol ramat el de l’Amor. Mireu bé aquest exemple que porta a la Vida Eterna. Si estimes, ets salvat i salves. Com diu Pere, aquesta és la nostra vocació, no la de patir, sinó la d’Estimar, com ell fins a la mort. El nostre no ha de ser un patir egoista, sinó un patir amb, com crist ho fa per nosaltres. Es a dir, per tots els Homes. Quan jo pateixo per alguna mancança, diners, feina, solitud, rebuig, dolor, incomprensió, vexacions, etc... llavor m’adono del que pateixen els que tenen les mateixes mancances i puc estimar-los. I si compateixo aquests patiments, puc estimar. Llavors estic salvat, perquè formo part de l’Amor Diví de Déu. Per això, necessitem la gracia de Déu que ens porta el seu Amor.

El Crist ens diu en l’Evangeli feixucs d’enteniment i de cor per creure l’anunci dels Profetes. Pregunta afirmant que calia que el messies patís la seva passió abans d’entrar en la seva gloria. I els va interpretar tot el que es referia a ell en les escriptures.

Germans hem de considerar primerament la situació de l’Evangeli que hem llegit. Jesús camina amb aquests dos deixebles de camí a Emmaús. La cita narra una experiència de vida dels Cristians, Jesús camina amb ells i amb nosaltres. El Crist ha vingut per nosaltres els Homes. L’Evangeli adverteix que eren incapaços de reconèixer-lo, parla del seus ulls. Això no ho hem llegit però ho diu al començament del passatge. I ho recordo per aprofundir en el missatge de la seva paraula. Significa que els homes amb els ulls no veiem el do de Déu. Mirem i no sabem que veiem. Perquè no hem posat el cor. Mirem el que volem i no el que hi ha en l’interior de l’Home. Crist en dona testimoni de la mirada de Déu, que es fixa en cada home en cada criatura seva. Per això els profetes anunciaven aquesta mirada de Déu vers els homes, ell veu la indigència de la Humanitat i el sofriment de cada home, no només físic o psicològic, sinó també de l’ànima. Per això el que hem celebrat els cristians aquest Nadal, és la experiència solidaria de Déu amb tot home quan s’Encarnà de la Verge Maria. Déu, el Crist ha volgut compartir el nostre sofriment, assumir la nostra feblesa humana. Allò que manifestaven les profecies, Emmanuel , Déu amb nosaltres. Però de quina manera?, no com un rei poderós del món. Sinó com un home de dolors, un sofrent que assumeix tots els dolors humans.

El Crist s’ha glorificat en el Dolor de cada home, en les seves nafres i patiments. Aquesta ensenyança que la tradició de l’Església Apostòlica ens transmet, és la realitat del Crist en cada persona que pateix. Fixeu-vos que ens ha tocat patir una realitat de dificultats en el nostre entorn. Diuen Crisi econòmica, però tots constatem, crisi de Solidaritat. Qualsevol que es quedi en atur, pateix. Per ell mateix perquè la societat no el considera útil, i si és pare o mare de família, pateix per ell/a i pels seus fills. Però aquesta Crisi no és sols monetària sinó també , de valors Cristians i Humans. Quan hi ha desnonament de famílies, pateixen en el seu desemparament, el veure’s abocats a la indigència i fer de captaires. També el menyspreu, rebuig social, la indiferència dels que ho tenen tot i no passen necessitats. Tots en tenim testimonis, a les nostres comunitats, familiars, veïns, Càritas que no donen a l’abast, conciutadans que viuen al carrer, i més.

Els dons de Déu ens mostren al Crist compartint tots aquest sofriments de l’home, fou abandonat fins a la mort. El seu patiment ens dona força per saber veure en el nostre patiment i el dels altres el lliurament en la esperança. Per ell els cristians ens buidem de nosaltres mateixos i som capaços d’oferir-nos a servir a tot home com a germà nostre i del crist. El sacrifici del Crist ens obre els nostres ulls per a donar-nos en sacrifici pels altres. La nostra esperança és en Déu, no en el poder del món. Ni el Capitalisme ofegador i global que tenim. Ni el domini personal, sinó en el que ha creat a tota persona igual en humanitat i dignitat. Del Crist rebem l’Esperit que ens fa caminar en la unitat de cor en socórrer a cada persona que pateix. La nostra esperança ha de ser deixar de ser nosaltres per començar a ser amb els altres, amb tots els qui sofreixen, com el servent sofrent de Déu que ens mostra aquest camí de Solidaritat. Aquesta és la nostra victòria que pel sofriment superem els nostres egoismes i la nostra incomprensió ver els altres.

Humilment, us dic Germans, que les nostres comunitats surten victorioses quan pateixen i auxilien els qui pateixen. Llavors si que ens agermanem en Crist. Si aconseguim col·laborar entre nosaltres, portar a terme les accions solidaries i de caritat cristiana que tenim al davant, ens trobarem més units en el que és important per el Senyor. L’Amor que ens tenim els uns als altres, acceptant les nostres febleses i patiments per estimar-nos més, tal com ens dóna exemple Jesucrist.

Avui no ha de ser una trobada perquè toca, perquè hem decidit pregar per la unitat dels cristians. Perquè en reunir-nos un cop a l’any ja n’hi ha prou. Sinó que ens trobem per compartir en la lloança a Déu, el que cada dia fem pels qui pateixen, pels dolors de les persones que trobem en la nostra vida quotidiana. Per donar testimoni de la injustícia del món i la Justícia de Déu que fa a tothom igual i li dóna l’Esperança del seu Amor en la vida Eterna. Tants països que pateixen la guerra, el terrorisme. Tantes Esglésies Cristianes amb persecucions com els Germans Coptes d’Egipte, destrucció d’Esglésies, imposició de limitacions i vexacions. Les minories Cristianes Orientals, Armenis, etc. És avui que també pateixen. Però a casa nostra cada dia veiem el sofriment de molta gent que hauríem de socórrer compartint el seu sofriment. És per això que avui ens trobem aquí per manifestar que seguim expressant el do de Déu manifestat en la Creu de Crist. És l’Esperit qui ens fa caminar en aquesta Unitat de l’acció cristiana, que al igual que Crist ha assumit tots els nostres sofriments, nosaltres assumim els de cada persona d’aquest món.

L’Església Ortodoxa diu que cada persona és una icona de Jesucrist. Cada home és a imatge i semblança de Déu. Cada patiment d’home és el patiment de Déu en la Creu. Estiguem alegres perquè el Senyor ens ha obert el ulls i il·lumina els nostres cors, per a ser testimonis vius del Crist.

Ens ha transformat en persones humanes capaces de compadir-nos, de sofrir pels altres i d’estimar-nos. Aquesta és la força victoriosa que ens deslliure del pecat. Serem transformats per l’acció redemptora de Jesucrist. Estic content que una vegada més estiguem Junts en aquesta pregària i que vinguem per convicció pròpia en la Unitat en crist. Germans, junts en aquesta pregaria alcem doncs, els nostres cors al Senyor.

P. Alfons , Església Ortodoxa.

Pregaria Ecumènica :

Suplicamos a Dios no nos prive de su Palabra vivificante y no prive de ella al mundo; que llame y que forme con la fuerza de su Espíritu a hombres y mujeres; que obedezcan a su mandato de proclamar por la palabra y con sus obras, su voluntad de amor hacia la humanidad. Te pedimos por la actividad evangelizadora de cada comunidad Cristiana aquí presente, en las Iglesias de Cristo : para que su testimonio sea conforme al Evangelio y ayude a las naciones a encontrar la vida verdadera. Para todos los cristianos decididos a ser testigos de Dios vivo allí donde habiten, en el lugar de su trabajo y en su medio ambiente, pedimos la fortaleza para que su vida responda a tu palabra. Pedimos los sentimientos de Jesús, que también reconoce como criaturas del Padre a los hombres que están lejos de Dios, y que quiere procurarles, como a nosotros, la salvación de sus cuerpos y de sus almas. Al Señor que nos envía a nosotros, le pedimos una obediencia que no retroceda ante los sacrificios del tiempo, del dinero, de la salud y de los sufrimientos de la humanidad.

R: Escúchanos Señor.